teorema de Bonnet

m
Matemàtiques

Teorema segons el qual els coeficients de les formes fonamentals d’una superfície determinen localment la parametrització de la superfície, llevat de composició amb transformacions ortogonals pròpies i translacions.

Concretament, si E, F, G, e, f, g són funcions diferenciables definides en un obert V ⊂ ℝ 2, amb E > 0, G > 0 i EGF2  > 0 tals que satisfan les equacions de compatibilitat de Gauss i de Mainardi-Codazzi, aleshores per a cada qV existeix un entorn UV de q i un difeomorfisme x :Ux(U) ⊂ ℝ 3 tal que la superfície regular x(U) ⊂ ℝ 3E, F, G, e, f, g per coeficients en les seves formes fonamentals. Amés, si U és connex i x’:Ux’(U) ⊂ ℝ 3 és un altre difeomorfisme que satisfà les mateixes condicions, aleshores existeix una translació T i una transformació ortogonal pròpia ⍴ de ℝ 3 tal que x’ = T ∘ ⍴ ∘ x.