teoria

f

Filosofia

Moment, aspecte o dimensió específica de l’activitat cognoscitiva, considerats com a diferents de la pràctica, però radicalment vinculats amb ella, per tal com tota elaboració especulativa sorgeix en l’àmbit d’una pràctica i una experiència determinades i en darrer terme s’hi orienta.

Fins a tal punt la teoria és inseparable de la pràctica, que, per exemple, les teories relatives al que hom anomena fenòmens humans no sols poden transformar la realitat en elles teoritzades, sinó que àdhuc ho solen fer. Així, doncs, la tradicional contraposició entre teoria i pràctica no respon sinó a una caricatura (no exempta, però, d’un cert fonament en extrems de pura teorització obrats també al llarg de la història), i en aquest sentit l’equivalent distinció entre interpretació filosòfica del món i transformació pràctica d’aquest ha d’ésser entesa més aviat en el sentit d’una respectiva complementarietat que no pas en el d’una mútua exclusió.