Conceptualment, la teoria pot ésser estructural (si les magnituds són les dels components microscòpics, com ara és el cas de l' electrodinàmica clàssica i la relativitat general), o fenomenològica (si les magnituds macroscòpiques tenen una interpretació indirecta en termes de la configuració microscòpica, com ara és el cas de la mecànica dels medis continus). La dinàmica dels camps clàssics pot ésser derivada d’un principi integral (anàleg al principi de Hamilton de la mecànica clàssica), i en resulten les equacions de Lagrange del camp i els teoremes de conservació que són conseqüència de les seves simetries. Els camps descrits per la teoria clàssica de camps són intermediaris de la interacció entre partícules, les quals són tractades amb la mecànica clàssica o relativista. Aquesta dicotomia entre camp i partícula desapareix quan hom fa presents les idees quàntiques, la qual cosa emmena a la teoria quàntica de camps.
f
Física
Esquema de la teoria clàssica de camps
© Fototeca
t determina totalment l’estat a tot instant posterior t’).