La teoria suposa cada ió envoltat d’una “atmosfera” iònica de signe contrari (apantallament de Debye) i obté, per al coeficient d’activitat mitjà de l’electròlit, una fórmula simple, funció de la força iònica I, que per a solucions molt diluïdes se simplifica encara en una expressió independent de tot paràmetre. La fórmula més simple (coeficient d'activitat) dóna valors en bon acord amb els experimentals només per a Ia priori, és vàlida fins a I ≈0,1. Més enllà, l’acord desapareix a causa de les aproximacions introduïdes i, sobretot, de la inadequació del model de base. La teoria fou estesa per Onsager al càlcul de la conductivitat elèctrica; els resultats són satisfactoris també per a solucions diluïdes.
f
Química