Atenent al paper específic de cada factor dins el procés productiu, hom parla de distribució funcional de la renda. D’altra banda, quan hom comptabilitza totes les entrades d’un individu o grup, per conceptes diversos, fa referència a la distribució personal. La corba de Lorenz mesura la desigualtat d’aquesta distribució. El problema de la distribució sorgeix amb l’aparició d’un excedent que cal repartir segons un criteri de valor. La seva formulació, en termes de funcionalitat dels factors productius, correspon als fisiòcrates, que, a través del tableau économique, analitzaren el procés pel qual el producte net de l’agricultura arriba a les tres classes socials considerades. L’escola clàssica estudia, com a objecte central, la distribució entre la renda de la terra, els beneficis i els salaris. Segons Ricardo, la distribució, atenent a la llei de rendiments decreixents, és tal, que la renda del factor fix (terra) augmenta, el salari del factor variable (treball) es manté a nivell de subsistència, i el benefici és el residu decreixent quan la població augmenta. Marx aprofundeix la noció d’excedent de Ricardo per mitjà de les relacions de producció que expliquen l’apropiació de l’excedent i la formació antagònica de les classes socials. Per als neoclàssics, qualsevol factor variable obtindrà automàticament una remuneració que en condicions competitives ha de correspondre al seu producte marginal i la seva distribució es derivarà sempre de l’objectiu d’aconseguir una major eficiència en l’assignació de recursos. L’escola postkeynesiana planteja la teoria de la distribució a curt terme com a coherència entre la divisió de la renda nacional en consum i inversió, d’una banda, i en beneficis i salaris, de l’altra. Segons quins siguin i com convergeixin els poders reals de les empreses i dels sindicats, es produirà ocupació plena, desocupació o pressió inflacionista, aquesta última com a reajustament del consum (o estalvi) a la inversió pretesa. A llarg terme, per a qualsevol taxa natural de creixement hi hauria una distribució de la renda que assegura la taxa d’estalvi que manté el sistema en creixement equilibrat. De fet, la distribució és una realitat contradictòria, i la inflació és l’expressió de la dificultat de la integració de les condicions de reproducció i distribució en l’estadi actual del creixement econòmic capitalista.
f
Economia