En Plató l’art, en ésser imitació de l’aparença sensible, és una imitació doble, car el sensible és alhora imitació de les idees. Per a Aristòtil l’art “poètica” (és a dir, creadora) comporta una sèrie de modes d’imitació d’unes determinades accions. Modernament hom ha invertit la perspectiva platònica, i la imitació artística ha estat entesa com a activitat reveladora no pas de l’aparença de la realitat, sinó de la forma essencial d’aquesta que l’objecte real només realitza inadequadament.
f
Filosofia