Aquest marc inclou fonamentalment tres aspectes: l’estudi de les restriccions tècniques i econòmiques fonamentals de l’activitat de la unitat de producció; la determinació d’un procediment que permeti de conèixer el resultat i la valoració de l’activitat productiva, i la formulació d’un model matemàtic que inclogui els dos primers aspectes. Les restriccions tècniques fan referència a les possibilitats de transformació que dóna la tècnica productiva disponible per l’activitat que s’analitza, però un cop conegudes aquestes caldrà considerar el cost dels inputs emprats (restriccions econòmiques), que seran els que determinin l’estructura òptima del procés productiu. Les possibilitats tècniques seran donades a través d’una funció de producció, és a dir, d’una funció matemàtica que enunciï la relació explícita entre els inputs i la producció de l’empresa. Els antecedents de la moderna teoria de la producció, cal situar-los en Von Thünen, en Wicksteed, ja a final del s XIX, el qual utilitzà una funció de producció amb substitució contínua entre tots els factors, la qual posteriorment Wicksell (1901) considerà de forma explícita. El 1939, en Value and Capital, Hicks desenvolupà una funció de producció per una empresa de producció conjunta (és a dir, que a través d’un sol procés hom fabrica dos o més productes) amb utilització de diversos inputs. L’anàlisi de Hicks constitueix la base de l’anomenada teoria neoclàssica de la producció, la qual ha estat posteriorment desenvolupada per altres autors, com Carslon (1956), Samuelson (1947) i Dano (1966). Ensems que els models neoclàssics, s’han desenvolupat altres models, com el de Gutenberg, que intenta de superar els aspectes negatius de l’anàlisi de Hicks, els models de programació lineal, quan les funcions a optimitzar són lineals, així com les restriccions.
f
Economia