teoria de la transició demogràfica

f
Sociologia
Demografia

Descripció esquemàtica atemporal que explica el procés en el qual es troba sotmesa una societat, en passar d’ésser dominada per un règim demogràfic basat en elevades taxes de mortalitat i natalitat a un nou règim caracteritzat per la reducció d’aquestes taxes.

La teoria de la transició és una situació lògica establerta en tres fases. La primera fase, o període pretransicional, es caracteritza per unes elevades taxes de natalitat i mortalitat i una baixa esperança de vida. En aquest període, que hom anomena també antic règim demogràfic o règim demogràfic tradicional, la mortalitat afecta més els infants i es poden apreciar crisis de subsistència ocasionades per grans fams, epidèmies i guerres, les quals es representen com a pics recurrents en la línia de les taxes de mortalitat, que s’esdevenen per sobre de les taxes de natalitat i són causa de períodes cíclics, en què el creixement de la població és molt dèbil o gairebé nul. Aquesta fase descriu el desenvolupament demogràfic de les societats preindustrials. La segona fase és el que hom denomina pròpiament període de transició demogràfica. En aquest període hi ha, primer, una davallada de les taxes de mortalitat que afavoreix una posterior davallada de les taxes de natalitat. El desfasament entre les diferents taxes és degut al temps que la població necessita per a adaptar-se al fet que la mortalitat és realment menor. Aquest mateix desfasament provoca un màxim creixement demogràfic en reduir-se molt les taxes de mortalitat i mantenir-se elevades les taxes de natalitat. És el que hom denomina explosió demogràfica. La tercera fase o període posttransicional, també anomenada nou règim demogràfic o règim demogràfic modern, es caracteritza per unes baixes taxes de mortalitat i natalitat i una elevada esperança de vida. En aquest període la taxa de natalitat mostra fluctuacions alternatives com a resposta a diverses situacions econòmiques. La teoria de la transició ha dominat el pensament demogràfic des de la seva aparició. El primer que estudià un model de canvi demogràfic fou A. Landry el 1909, el qual descriví tres fases de diferent caire demogràfic a la França del segle XVIII. El 1929, W. Thomson realitzà un estudi en el qual classificava els països del món en tres categories segons llurs nivells de mortalitat i natalitat, a partir de dades recollides entre el 1908 i el 1927. Fou el 1945 que F.W. Notestein formulà un esquema teòric basat en l’observació de la fertilitat i la mortalitat a l’Europa Occidental, esquema que constituí finalment el nucli central del que ara es coneix com la teoria de la transició demogràfica. Durant els anys posteriors la teoria fou acceptada, i foren altres autors, com ara C. Blaker, A. Coale, E. Hoover o D. Cowgill, els qui amb llurs aportacions enriquiren el corpuscle de la teoria. Aquesta teoria aparegué com una simple visió dels estats que explicava el procés del canvi demogràfic esdevingut en els països actualment industrialitzats, al llarg del segle XIX i del XX, tot i que la cronologia de la transició és diferent per a cada regió, així com també pot ésser diferent la durada de cada etapa. Al llarg del procés de transició la mortalitat és considerada el motor del canvi —per la menor incidència dels cicles epidèmics i les crisis de subsistència—, però els principals factors que hi incideixen són de valor cultural, econòmic, polític i social. D’una banda hi ha una major alfabetització, es produeix un procés industrialitzador paral·lel a un altre d’urbanístic que permet un major desenvolupament econòmic, alhora que hom constata unes millores sanitàries, higièniques i alimentàries; una evolució dels transports, les comunicacions i el comerç, i unes noves visions cosmològiques, és a dir, un canvi de mentalitats, tant en la pèrdua de poder de la religió, com en el nou paper de la dona dins la societat, el qual provoca una reestructuració d’esquemes antics, com ara la família. El desig —aparegut en la dècada dels setanta— que l’esquema històric servís per a preveure una nova transició en els països subdesenvolupats ha portat a emetre veredictes negatius envers la mateixa formulació acadèmica de la teoria de la transició, tot i que aquesta no solament suscita estudis dins el camp de la demografia, sinó que de la mateixa manera ho fa des de la perspectiva històrica, geogràfica i sociològica.