teoria de l’esquema

m

Psicologia

Teoria de l’organització i funcionament del coneixement humà segons la qual la informació de què disposa l’individu sobre l’entorn apareix agrupada a la memòria formant unitats, les quals han estat elaborades a partir de les experiències prèvies.

Cadascuna d’aquestes unitats, que constitueix un esquema, conté una xarxa de relacions que formen un concepte. Els esquemes no sols indiquen la manera com s’emmagatzema el coneixement de l’entorn a la memòria, sinó que col·laboren activament en la integració de nous coneixements o en la modificació dels existents.