L’existència d’aquesta diferència entre els valors esmentats és la base per a l’obtenció d’un excedent. L’aportació de Marx és la demostració del fet que aquest excedent no es distribueixi entre la força de treball que la genera. L’existència d’un excedent és comuna a totes les societats amb producció ampliada de mercaderies; el que la diferencia és la forma en què hom fa efectiva l’explotació. Marx distingeix la jornada de treball en dues parts: treball necessari i treball excedent; la seva diferència proporcional és la que dóna la magnitud de la taxa d’explotació. En el sistema capitalista l’explotació pren la forma de plusvàlua. Aleshores el grau d’explotació pot ésser expressat per la proporció existent entre la plusvàlua i el capital variable, és a dir, per la quota de plusvàlua.
f
Economia