Per tal que el model de laboratori tingui un comportament idèntic al del model a escala real cal que el primer posseeixi una semblança geomètrica i dinàmica respecte al segon (semblança). En l’estudi del model de laboratori hom utilitza una sèrie de relacions entre diferents magnituds físiques que, per llur caràcter adimensional, permeten d’establir un paral·lelisme amb el model real. Les més emprades són el nombre de Reynolds per al moviment de fluids viscosos, el nombre de Froude (relació entre la força de la gravetat i la força d’inèrcia) per a l’estudi de fluids amb superfície lliure, el nombre de Mach per als problemes de compressibilitat, el nombre de Prandtl per a fluids que es mouen en conductes tancats, i el nombre de cavitació (relació entre la pressió del fluid pròxim a un obstacle, o a l’element productor de pressió, i la pressió dinàmica) per a corrents líquids submergits i a alta pressió. Hom utilitza també la teoria de models en l’estudi de la resposta estàtica i dinàmica d’una estructura davant l’aplicació d’esforços fixos o mòbils.
f
Tecnologia