Teoria enunciada per Planck el 1900 per tal de trobar una formulació que satisfés l’experiència en la radiació d’un cos negre, després d’haver fracassat la teoria clàssica amb la fórmula de Rayleigh-Jeans, i segons la qual qualsevol sistema físic en què la coordenada que el caracteritzi efectuï oscil·lacions harmòniques simples, només pot tenir una energia total E que satisfaci la relació E = nhν, on n és un enter (dit nombre quàntic), h la constant de Planck i νla freqüència d’oscil·lació.