teoria del foc central

f

Geologia

Teoria, elaborada per explicar els fenòmens volcànics, segons la qual el centre de la Terra és format per materials en estat de fusió, que surten a l’exterior a través de fissures de l’escorça terrestre.

Aquesta teoria semblava que podia basar-se en el gradient geotèrmic (augment d’1ºC de la temperatura cada 30 m en l’interior de l’escorça terrestre); tanmateix, aquest augment no és constant, sinó que s’estabilitza i, a més, depèn dels materials que formen una regió determinada. Actualment aquesta teoria ha estat abandonada en virtut de les dades obtingudes en les recerques sobre l’escorça terrestre.