teoria dels camps

f
Sociologia

Concepció teòrica de Pierre Bourdieu que considera la societat moderna com una constel·lació d’àmbits socials.

Un camp és un espai social estructurat, un àmbit de forces on hi ha dominants i dominats; és simultàniament un espai de conflictes i de concurrència —per analogia a un camp de batalla— on els participants rivalitzen amb l’objectiu d’establir un monopoli sobre el tipus específic de capital que hi és eficient. El camp econòmic —per exemple— té una estructura particular i es regeix a partir de criteris autònoms.