teoria general de la terminologia

f
Lingüística i sociolingüística

Teoria concebuda per E. Wüster adreçada a la normalització de les unitats de comunicació.

Nasqué amb la reflexió que l’autor feu durant el procés d’elaboració de la seva tesi doctoral (1931), la publicació del seu diccionari The Machine Tool (1968) i la seva obra pòstuma de l’any 1979. Fou l’iniciador i director de l’Escola de Viena, des d’on es desenvolupà aquesta teoria, ampliada més tard pels seus seguidors. Wüster defineix la terminologia com a punt de trobada entre la lingüística, la ciència cognitiva, la ciència de la informació, la comunicació i la informàtica, i limita l’objecte d’estudi de la teoria a les unitats unívoques i normalitzades pròpies dels àmbits cientificotècnics. Des d’aquesta teoria, l’activitat terminològica, de caràcter eminentment prescriptiu, se centra en la recopilació de conceptes i termes per a la normalització d’aquests últims, és a dir, la fixació de nocions i denominacions per assegurar la univocitat entre els especialistes en la comunicació internacional.