teoria sentit-text

f
Lingüística i sociolingüística

Teoria de la comunicació lingüística promoguda per Igor A.Mel’cuk.

Té com a idea de base que qualsevol acte de comunicació lingüística pressuposa tres components principals: un contingut (comunicat per senyals lingüístics) anomenat sentit; determinades formes físiques usades per a comunicar el contingut, anomenades text; i un conjunt de correspondències entre sentits i textos que constitueixen la llengua. La teoria sentit-text apunta a la descripció de la correspondència entre el sentit i el text per mitjà de la construcció de models formals.