terapèutica per aversió

f

Mètode terapèutic que intenta d’assolir l’avorriment o simplement l’anul·lació d’un hàbit patològic mitjançant un estímul, físic o farmacològic, que produeix efectes desagradables en actuar paral·lelament o concatenadament amb l’objecte de l’hàbit.

Es basat en la teoria dels reflexos condicionats; n'és un exemple típic l’actuació de l’apomorfina contra l’hàbit alcohòlic