És un dels metalls de la família dels lantànids i fou descobert per G.Mosander l’any 1843. Ocorre en la natura conjuntament amb els altres lantànids en nombrosos minerals i es recupera comercialment de la monazita i l’euxenita mitjançant tècniques de bescanvi iònic i extracció amb dissolvents. La preparació del metall és efectuada per reducció del fluorur (TbF₃) amb calci en gresol de tàntal. El terbi natural té un pes atòmic de 158,9254 i és monoisotòpic. En són també coneguts 18 radioisòtops artificials, amb masses que van des de 147 fins a 164. El metall és d’aspecte argentí, grisenc, molt dúctil i mal·leable i tan tou, que pot tallar-se amb un ganivet. És relativament estable en l’aire a temperatura ambient i pot existir en dues formes al·lotròpiques: α (hexagonal), estable fins a 1 290°C, amb una densitat de 8,229 g/cm3 (20°C), i β, estable a temperatures superiors. Es fon a 1 356°C i bull a 3 123°C. Té un caràcter fortament electropositiu (E o T b / T bs33s3+ = -2,39 V) i reacciona amb l’aigua en calent alliberant hidrogen. És soluble en els àcids diluïts i s’encén en l’aire per damunt de 200°C formant l’òxid (Tb₂O₃). Forma dues sèries de composts, essencialment iònics, en els quals actua amb els estats d’oxidació 3E i 4E. L’ió Tb3+ té un radi de 0,923 Å, presenta configuració [Xe]4f⁸ i és de color rosat. L’ió Tb4+ té un radi de 0,84 Å presenta configuració [Xe]4f⁷ i té caràcter fortament oxidant. El terbi té aplicació, en forma elemental, en la indústria electrònica. D’altra part, el borat de sodi i terbi emet llum coherent de 5460 Å i pot ésser emprat com a font de làser.
m
Química