terç

m
Història del dret català

Dret que rebia el senyor territorial de l’emfiteuta pel seu consentiment perquè la finca passés del domini del censatari a un tercer, amb les mateixes característiques que el lluïsme.

Podia ésser la tercera part del valor de l’immoble. A vegades cobrava només mig terç, costum recollit pel dret gironí.