Té l’origen en la concessió del papa Alexandre II a Sanç Ramires d’Aragó del delme i les primícies de totes les esglésies de llocs conquerits a musulmans. Aquest privilegi fou ratificat per Gregori VII, el qual li donà a més caràcter hereditari. Jaume I de Catalunya-Aragó atorgà a la recent restaurada catedral de València (1239) dues terceres parts de tots els delmes dels fruits de la terra i animals, peix de la mar i albufera i dels forns i molins fets i per fer i es reservà la tercera part o terç delme. Aquest gravava la producció cerealística i vitícola (pa i vi), ramadera (carnatge de la ciutat) i hortícola (hortalissa) de l’horta de València i de les poblacions reials, així com la pesca (terç delme del peix de la mar). El cobrament solia ésser arrendat, i constituí un dels ingressos regulars de la corona més importants. Persistí fins al primer terç del segle XIX.
m
Història del dret