En síntesi, l’argument és el següent: si tot allò que tenen en comú diferents individus és una idea —la qual és també una substància separada—, llavors per la mateixa raó que s’afirma que hi ha una idea, hom pot postular l’existència d’una metaidea que aplegui allò que és comú entre l’individu i la seva idea. Evidentment aquesta argumentació es pot prosseguir fins a l’infinit. En tot cas, allò que fonamentalment vol expressar l’argument és la superfluïtat de la multiplicació innecessària de les entitats. Sembla que té el seu origen en argumentacions d’alguns sofistes, l’obra dels quals no ens ha arribat. La seva forma més popular es troba en la Metafísica aristotèlica, que reconstrueix un argument provinent del Parmènides platònic.
m
Filosofia