terciari regular

f
m
Cristianisme

Membre d’un tercer orde regular, generalment institut religiós, que es beneficia dels seus privilegis i en segueix la regla.

Els terciaris regulars han tingut un gran desplegament als Països Catalans sobretot a partir del renovellament religiós del s XIX. Destaquen les terciàries carmelitanes de la Caritat (carmelitana de la caritat) i les dominicanes de l’Anunciata (dominicana de l’Anunciata), fundades a Vic el 1826 i el 1856, respectivament; les caputxines terciàries de la Mare del Diví Pastor (caputxina terciària de la Mare del Diví Pastor), fundades a Ripoll el 1850; les carmelitanes terciàries teresianes de Sant Josep (carmelitana teresa de Sant Josep), fundades a Barcelona el 1878; les caputxines terciaries de la Sagrada Família (caputxina terciària de la Sagrada Família), fundades a Massamagrell (Horta) l’any 1885; i els caputxins terciaris de la Mare de Déu dels Dolors (caputxí terciari de la Mare de Déu dels Dolors), fundats també a Massamagrell el 1889.