Els terciaris seculars constituïen un grup d’adeptes dels antics ordes que, sense estar sotmesos als vots i als estatuts, seguien i fomentaven llur espiritualitat. Inicià aquesta modalitat Francesc d’Assís el 1209 i n'obtingué l’aprovació del papa el 1221. Fou imitada per altres ordes religiosos: augustinians (1401), dominicans (1405), servites (1424), carmelitans (1450), mínims (1506), trinitaris (1751), premonstratencs (1751) i oblats de Sant Benet (1871). Els terciaris franciscans tingueren personatges importants de la vida catalana i una llarga tradició, des de Ramon Llull a Jacint Verdaguer. A partir dels s. XVII i XVIII els caputxins crearen venerables ordes tercers (VOT) franciscans a la majoria de poblacions dels Països Catalans; foren notables també, però en menor escala, els terciaris dominicans i carmelitans.
f
m
Cristianisme