D’una família de fortes conviccions nacionalistes, des de jove fou membre actiu de grups com la Lliga Gaèlica i la Societat Literària Cèltica, i començà a col·laborar en periòdics republicans. Des dels quinze anys treballà de comptable mentre estudiava ciències morals a la Royal University de Corcaigh (Cork), on es graduà el 1907. Membre del Sinn Féin, el 1913 fundà a Corcaigh la branca local dels Voluntaris Irlandesos, que presidí, organització paramilitar rèplica dels Voluntaris de l’Ulster. Per la seva participació en la insurrecció coneguda com l’aixecament de Pasqua (1916) fou empresonat i deportat fins al juny del 1917. Després d’un nou empresonament, durant el qual protagonitzà una vaga de fam de tres dies, fou diputat pel comtat de Corcaigh el 1918. Al març del 1920 fou elegit alcalde de Corcaigh en successió del també nacionalista Tomás Mac Curtain, que morí assassinat. A l’agost del mateix any fou arrestat, acusat d’escriure articles que instigaven a la sedició, i poc després inicià una vaga de fam al mateix temps que era jutjat per un tribunal militar.
Condemnat a dos anys de presó, la seva causa desfermà la solidaritat internacional, especialment a Catalunya, protagonitzada pel Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria (CADCI), que l’1 de novembre convocà una manifestació a Barcelona, encapçalada per Ventura Gassol. Morí després de 74 dies de vaga de fam a la presó de Brixton (Londres). És autor d’un gran nombre d’articles, d’algunes obres de teatre (The Revolutionist, 1915) i, sobretot, de Principles of Freedom, de publicació pòstuma (1921).