Filla il·legítima del rei Alfons VI de Castella-Lleó i de Jimena Núñez de Guzmán, fou casada amb Enric de Borgonya (~1094) i rebé, juntament amb ell, el govern hereditari del comtat de Portugal. En morir el marit (1114), assumí la regència en nom del seu fill Alfons. Derrotà la seva germana Urraca I de Castella-Lleó (Sobroso, 1116) i s’annexà les comarques d’Ourense i Tui, però caigué presonera dels castellans a Lombrosos (1121) i hagué de reconèixer la sobirania d’Urraca a Castella i Lleó; en compensació, rebé el governament d’algunes places castellanolleoneses. Morta Urraca, signà un pacte d’amistat amb Alfons VII (1126). Les seves relacions amoroses amb el magnat gallec Fernão Peres de Trava i el poder fora mesura aconseguit per aquest magnat provocaren l’aixecament del seu fill, que la derrotà a São Mamede (1128).