Teresa Duran i Armengol

(Barcelona, 16 de desembre de 1949)

Pedagoga, escriptora i il·lustradora.

Diplomada en disseny gràfic (1975) i llicenciada en ciències de l’educació (1986), es doctorà en aquesta especialitat el 2001 amb la tesi Els suports narratius dins la literatura infantil. Anteriorment, publicà en el camp de la pedagogia Primeres literatures (1998). Professora titular i secretària del departament d’educació visual i plàstica de formació del professorat a la Universitat de Barcelona i professora de disseny a l’escola Elisava, ha format part del jurat de diversos premis de literatura infantil i juvenil (Ciutat d’Olot 1988-89, Edebé 1994, 1995, 1996, l’Aurora Díaz-Plaja de l’AELC 2001-03, Crítica Serra d’Or 2003, etc.). Ha estat comissària, col·laboradora i guionista d’exposicions, i els anys setanta organitzà activitats educatives al Museu d’Art de Catalunya i al Museu d’Art Modern (integrats a l’actual MNAC), i per a l’Institut Municipal d’Animació i Esplai, les xarxes de biblioteques, etc.

Dedicada al gènere infantil i juvenil, ha publicat al voltant d’un centenar de contes i novel·les, entre els quals cal destacar Contes de l’esquirol (1981), Joanot de Rocacorba (1983, premis Josep M. Folch i Torres 1982 i de la Generalitat de Catalunya d’obra de creació per a públic juvenil 1984), A les fosques (1989, premi Ciutat d’Olot-novel·la 1989), la col·lecció Popof i Kokataska (1997, premi Crítica Serra d’Or) El pitjor llop (premi Crítica Serra d’Or 1995), Barbablava (1998), Bunyols de vacances (menció d’honor de la International Board on Books for Young People 1999), Mares a l’engròs (2000), El segle més nou del món (2000 premi Llibreter 2001), Secrets de la selva fosca (2001), Quinzemons. Recull de contes interculturals (2001), Glup-glup (2002), De la pell de Barrabàs (premi Aurora Díaz-Plaja 2003), Banyeta (premi Crítica Serra d’Or 2003), A pas de pallasso (2004) i Paraula de gos (2004). També és autora d’obres de teatre (Les dues velles i els dotze mesos, 1996) i ha escrit guions de ficció infantils (El gegant del pi, 1994, La volta al món en 80 dies, 1998) i guions radiofònics.

De les col·laboracions en publicacions infantils i pedagògiques, destaca Faristol, revista que dirigí durant diversos anys; també ha publicat a Cavall Fort, Tretzevents, El Tatano i a El Periódico de Catalunya, on ha exercit la crítica de literatura infantil. Com a traductora, destaca la seva versió de Contes per telèfon de Gianni Rodari i d’Els últims gegants de François Place, per la qual rebé una menció d’honor de l’IBBY (2001). El 2007 rebé la Creu de Sant Jordi i el 2020 el premi Trajectòria de la Setmana del Llibre en Català.