Vida
Descoberta pel fotògraf Leopold Pomés (1960), esdevingué una cotitzada model de passarel·la i feu una gran quantitat d’anuncis per al cinema i la televisió. Gim, que era el seu nom artístic, debutà en Fata Morgana (1965-66, Vicente Aranda), amb un guió fet a la seva mida i escrit per Gonzalo Suárez, que quedà captivat per la seva imatge omnipresent. Després de protagonitzar Una història d’amor (Una historia de amor, 1966, Jordi Grau), i gràcies a la seva imatge sofisticada i estilitzada (fou Lady Europa 1969), es convertí en una de les muses de l’anomenada Gauche Divine i la principal actriu de l’escola de Barcelona, amb títols com ara Tuset Street (1968, Lluís Marquina, iniciat per J. Grau), La cena (1968, Jordi Grau), Las crueles (El cadáver exquisito) (1969, V. Aranda) i El extraño caso del Doctor Fausto (1969, G. Suárez). També participà en comèdies espanyoles de l’època (de Pedro Masó, Pedro Lazaga ...) i en diverses coproduccions especialment del gènere de terror (el 1969 intervingué en nou films).
Casada amb l’actor Craig Hill (Los Angeles, 5 de març del 1926 - Barcelona, 21 d’abril de 2014), fou l’única actriu de l’Escola de Barcelona que tingué una sòlida carrera cinematogràfica, de la qual cal destacar El espíritu de la colmena (1972, Víctor Erice). Al final de la dècada del 1970 la seva carrera decaigué i es decantà cap al cinema eròtic. Després de presentar programes a TVE (Mujeres, Escenari), s’allunyà parcialment de les pantalles.
Juntament amb la també model Carmen Romero, Romy, el 1987 obrí una escola de models (Gimpera Models). L’any 2000 estrenà amb Adrià Puntí l’espectacle de Lluís Marrasé, El cabaret de la Capmany, sobre l’escriptora catalana Maria Aurèlia Capmany, i el 2002 formà part de l’elenc de Ronda de mort a Sinera, de Salvador Espriu, que tornà a dirigir Ricard Salvat i que representà el seu debut teatral.
És autora dels llibres Claves para saber estar (1996) Y se nota por fuera. Cómo alcanzar una espléndida madurez (2003). Per la seva tasca en el món de la publicitat l’any 2010 fou guardonada amb la Medalla al Treball Francesc Macià. El 2017 rebé la Creu de Sant Jordi.
Altres films
1968 Las amigas, P. Lazaga.
1970 Aoom, G. Suárez.
1971 El hijo de María, J. Esteva
1973 Vida conyugal sana, R. Bodegas.
1975-76 La ciutat cremada, A. Ribas.
1976 Borrasca, M.Á. Ribas.
1976-77 La guerra de papá, A. Mercero.
1982 Victòria!, d’A. Ribas
1986 Asignatura aprobada, J.L. Garci (premi a la millor actriu secundària de l’Associació de Cronistes de l’Espectacle).
1991 L’afer Lolita, J.A. de la Loma; El llarg hivern, J. Camino.
1999 "Tomándote" (ídem v.o.), I. Gardela.
2001 Las bellas durmientes, E. Lozano; El segon nom (Second Name), D. Plaza.