Filla d’un metge manresà i d’una dona de família benestant d’Olot, als tretze anys, morta ja la mare, fou casada amb Josep Mir, doctor en dret i jutge de Castelló d’Empúries, fill de la segona esposa del seu pare, de qui prengué el cognom. És autora de l’obra mística Rahó del Esperit y del que ha passat en lo interior de la Sra. Teresa Mir i March, natural de la Vila d'Olot Bisbat de Gerona, que ella mateixa dona a son Pare espiritual y confessor y als demés que el Senyor desitga y vol, autobiografia que narra les experiències místiques de l’autora, del 1709 al 1712, a Castelló d'Empúries, i del 1712 al 1714, a Olot, on es traslladà després d’enviudar. El text inclou nombroses visions i converses, i acaba amb dos projectes de futur: la construcció d’un convent i la redacció d’un llibre sobre els dolors de la Verge. El manuscrit conservat a la Universitat de Barcelona té una introducció del seu confessor, Esteve Gay.