Sol coexistir amb l'antropomorfisme : els pobles caçadors solen imaginar en forma d’animal el “Senyor dels animals”, bé que dotat de caràcters humans; el mateix s’esdevé amb l’avantpassat d’un clan totèmic. L’evolucionisme historicoreligiós considerava el teriomorfisme com una característica d’una fase determinada del desenvolupament de la idea de Déu, anomenada polidemonisme, que precedia immediatament el politeisme. Cal considerar-lo, però, com una expressió normal del món no humà, i de fet apareix en totes les religions, fins i tot les més evolucionades, com l’egípcia (Hathor té forma de vaca, Horus de falcó, Anubis té cap de xacal, etc.). El fenomen apareix relativament tard a l’Índia, després del període vèdic. Fins i tot els politeismes clàssics, malgrat llur tendència a bandejar-lo, no arriben a suprimir-lo del tot: així, Pan és representat amb peus de cabra i Atena sol anar acompanyada de l’òliba.
m
Religió