A la primavera, a les latituds mitjanes, la creixent insolació i l’agitació mecànica en la capa superficial del mar fan que aquest guanyi calor, que penetra i es redistribueix en una capa superficial ben barrejada, a sota de la qual hi ha un canvi relativament brusc (disminució) de temperatura (termoclina). Mentre la insolació és important i l’agitació, relativament dèbil, la termoclina és prima, molt marcada i situada a poca fondària. A mesura que l’agitació augmenta i quan a la tardor disminueix la insolació, la massa d’aigua perd calor, la termoclina s’afebleix i la seva profunditat augmenta. Finalment, a l’hivern i a les latituds mitjanes, acostuma a uniformitzar-se la temperatura en una capa superficial de gruix variable, assolint un valor que iguala el de la part superior de la massa d’aigua central que hi ha a sota. A les zones tropical i equatorial hi ha una termoclina situada a una profunditat similar a la de la termoclina estival però que es manté durant tot l’any.
f
Geografia