Essencialment, consisteix en l’aplicació als sistemes químics del principi de la conservació de l’energia (primer principi de la termodinàmica). Des del punt de vista termoquímic, una reacció és exotèrmica quan té lloc amb alliberament de calor, i endotèrmica quan cal fornir-li calor perquè evolucioni. Atès que l’energia interna d’un sistema és una funció d’estat, la mesura de les calors de reacció serà, sempre que no s’exerceixi cap treball positiu o negatiu, una mesura de la variació energètica del procés considerat. Aquesta condició s’acompleix en els processos desenvolupats a volum constant, mentre que per als processos que transcorren a pressió constant, cal introduir-hi una nova funció d’estat, anomenada entalpia, per tal que la calor de reacció sigui una mesura del bescanvi energètic del procés. Les dades més importants que hom obté de la termoquímica són la calor de formació i les calors de reacció (d’hidrogenació, de combustió, etc). Per tal d’aconseguir la mesura de les calors de reacció, hom fa ús, a més de la mesura directa quan aquesta és possible, de mètodes indirectes basats en la llei de Hess. D’altra banda, la influència de la temperatura sobre la calor de reacció pot deduir-se de l’equació de Kirchhoff, la qual pren en consideració les variacions de les calors específiques molars dels reactius i dels productes amb la temperatura.
f
Química