Terra del Foc

Tierra del Fuego (es)

Terra del Foc Ushuaia

Ronald Woan (CC BY-NC 2.0)

Arxipèlag de l’extrem meridional d’Amèrica, separat del continent per l’estret de Magallanes.

Comprèn l’illa gran de la Terra del Foc i una sèrie d’illots més al S (Navarino, Hoste, Santa Inés, Desolación, Los Estados, etc.). Dividit entre l’Argentina i Xile, la frontera passa pel mig de l’illa gran: la banda oriental, planera, pertany a l’Argentina i constitueix una província (21 263 km2); la banda occidental, muntanyosa, pertany a Xile (49 208 km2). La zona muntanyosa és constituïda bàsicament per la serralada de Darwin, continuació del Andes (Cerro Italia, 2 350 m), on abunden les glaceres.

Els centres més importants són Ushuaia, capital de la província argentina de la Terra del Foc, i Porvenir en territori xilè. El clima és fred; les precipitacions, força abundants a les costes del Pacífic, disminueixen cap a l’interior i a les costes atlàntiques. La vegetació és més densa a l’W. La població, escassa (0,18 h/km2), viu de la caça de foques i la pesca, així com de la ramaderia d’ovins i de les explotacions petrolieres.