Terrades

Terrades

© Fototeca.cat

Municipi de l’Alt Empordà, al sector de la dreta de la vall de la Muga, i accidentat pels contraforts nord-orientals de la serra de la Mare de Déu del Mont.

Situació i presentació

El terme municipal de Terrades, de 20,96 km2, és al NW de la comarca, al sector dit les Garrotxes d’Empordà. Comprèn el poble de Terrades, cap de municipi, el de Palau-surroca, de poblament disseminat, i altres veïnats de cases escampades, com la Guàrdia, i masies.

El territori és accidentat pels contraforts calcaris prepirinencs que continuen vers llevant des del massís de la Mare de Déu del Mont i el puig de Bassegoda, que envolten la capçalera del Rissec (dit ací riera de Terrades), afluent al Manol. La vall és limitada al N per l’encinglerada serra de Santa Magdalena, que s’allarga vers el municipi veí de Sant Llorenç de la Muga, a ponent, el qual amb 527 m d’altitud és el punt més alt del terme, i al sud per la serra de Sant Baldiri (divisòria amb Cistella i amb Cabanelles). La roca de la Penya (484 m), a l’extrem sud-occidental, límit amb Sant Llorenç de la Muga, és una muntanya de configuració singular, amb afloraments de roca calcària que segueixen tota la carena i formen com una esquena de dragó, silueta característica de la rodalia. Al N, el límit amb Darnius passa vora la presa del pantà de Boadella. Al NE, una bona part de la serra dels Eixarts (246 m), enllaçada al sud amb la serra de les Valls (347 m al puig de les Roques) fa de línia divisòria amb Boadella. Al SE, la serra de l’Illa forma en part el límit amb Vilanant i Cistella, i, a través del puig de les Forques (240 m) i la serra del Cassot (352 m), enllaça amb la de Sant Baldiri. AL SE el terme limita amb Llers.

A més del Rissec, altres petits cursos torrencials drenen el terme formant estretes valls o barrancades, com la riera de la Penya, el rec de Palau o la riera de les Valls.

Pel terme, travessant-lo de llevant a ponent, i també pel poble, passa la carretera de Figueres a Albanyà, de la qual surten les carreteres locals de Terrades a Agullana i de Terrades a Avinyonet de Puigventós.

La població i l'economia

L’evolució de la població (terradencs) fou de signe molt positiu al segle XVIII i una bona part del XIX (187 h el 1718, 486 h el 1787 i 846 h el 1860), dins la tendència característica de la rodalia. La crisi iniciada cap al final del segle XIX es pot atribuir en part a l’abundància de vinya, la qual sofrí les conseqüències del desastre de la fil·loxera (717 h el 1900), i des d’aleshores el procés de despoblament fou continuat: 200 h el 1979 i 157 h el 1990. A la dècada del 1990 es va assistir a una estabilització demogràfica amb algun petit augment a inicis del segle XXI (210 h el 2001 i 155 h el 2005).

El sector més muntanyós del territori és cobert en una bona part de boscos de pins i alzines i de boixeda i garriga. L’economia rural segueix sent important; de les terres conreades, només una proporció molt petita es dedica al regadiu (hortalisses i patates), i la resta és de secà (blat, civada, ordi, alfals, llegums i restes d’algunes vinyes i oliveres). Destaca el conreu de la cirera. Pel que fa a la ramaderia, és un recurs relativament important (cria de bestiar porcí, boví i aviram). Ja no s’exploten les pedreres de calcària ni els forns de calç, alguns d’origen molt antic. Hom acut al mercat de Figueres.

El poble de Terrades

El poble de Terrades és a 228 m d’altitud, a l’esquerra del Rissec. Tenia 124 h el 2005. Forma un nucli agrupat al centre de la vall, que en aquest punt és una cubeta envoltada de muntanyes. Els carrers són de traçat irregular, amb cases de dues plantes (segles XVI-XVIII), algunes amb portal de mig punt. Encara hi ha edificis en ruïnes per l’explosió d’un polvorí, el 3 de febrer de 1939, durant la Guerra Civil. El nucli s’allarga vers migdia pel Barri del Mar, on hi ha un gran casal dels segles XVII -XVIII.

L’església parroquial de Santa Cecília de Terrades era fins a la seva destrucció un edifici romànic, de tres naus i tres absis semicirculars, amb el frontis reformat el 1710; Monsalvatje en destacà la ferramenta de la porta, la trona de pedra esculpida i una làpida a la façana. Un dels batents de la porta es conserva al Museu d’Art de Girona. L’actual església fou feta després del 1939.

La festa major s’escau al mes de novembre, coincidint amb la diada de Santa Cecília. Des del 1996 s'hi celebra la Fira de la Cirera el primer cap de setmana de juny.

Altres indrets del terme

El castell de la Roca

El castell de la Roca o de Terrades s’alçava al cim del puig de la Roca, uns 2 km a llevant del poble, on encara es pot veure un fragment de mur, de considerable alçada, enmig d’un gran espai cobert d’enderrocs. Inicialment de la casa de Barcelona, passà als Rocabertí junt amb Terrades (1272). La bastida de Roca Grallera sembla que era una fortalesa diferent del castell, dins la seva rodalia, però no es coneix el lloc on s’alçava.

La capella de Sant Sebastià

La capella de Sant Sebastià és 500 m a llevant de Terrades, prop de la carretera de Figueres i del camí al vell castell. És una obra d’arquitectura popular del segle XVII, precedida per un elegant pòrtic o galilea d’arcades de mig punt i coronada per una petita espadanya.

El santuari de Santa Magdalena

El santuari de Santa Magdalena (dit antigament Santa Maria de Codó) és al cim de la muntanya del mateix nom (527 m), dominant una àmplia panoràmica. S'hi accedeix per corriols de muntanya, el més curt des del santuari de la Salut. L’església existia ja a la fi del segle XIV, dedicada a la Mare de Déu (de Codó), i tenia un sacerdot adscrit, dins la parròquia de Terrades. A la primera meitat del segle XV era arruïnada. L’edifici actual té una nau i absis semicircular, porta adovellada i finestres d’espitllera, feta després del 1438 encara dins una tradició romànica, i amb elements que evidencien una època tardana.

El santuari de la Mare de Déu de la Salut

El santuari de la Mare de Déu de la Salut de Terrades fou bastit al segle XVII (s’inaugurà el 8 de setembre de 1681) en un alt planell al vessant nord-est de la muntanya de Santa Magdalena, prop de la “font del mas Cadira del bac de Codó” segons l’acta fundacional. Hi passa la carretera de Terrades a Agullana. El fundador fou mossèn Felip Olivet, natural de Maçanet de Cabrenys i domer de Terrades, que morí el 1710 i és enterrat a la capella. Probablement danyat el 1794, fou reparat el 1883, i totalment renovat en 1885-89; l’hostatgeria és del 1891. Tornà a sofrir greus danys el 1936 i fou reconstruït a partir del 1942. L’actual façana és neoromànica i l’interior neogòtic. És un santuari de tradició molt popular a la comarca i s’hi celebren diversos aplecs.

Palau-surroca

El poble de Palau-surroca, de masies escampades, és situat al SE del terme. Tenia 24 h l’any 2005. És centrat pel castell medieval i l’església, en territori suaument ondulat i boscós, i comunicat per un camí amb la carretera de Figueres a Albanyà.

Inicialment lloc i castell s’anomenaven simplement Palau fins que, al segle XV, per casament d’una pubilla dels Palau, senyors del lloc, amb un Sarroca, passà a anomenar-se Palau-sarroca i, després, Palau-surroca.

L’església de Sant Llorenç de Palau-surroca s’integra en el conjunt arquitectònic del castell, però amb elements constructius més antics que fan suposar que inicialment era aïllada. Situada al nord del cos casteller, té una nau i capçalera semicircular amb elements preromànics o d’un romànic primitiu, però fou molt modificada.

El castell de Palau-surroca és de planta rectangular i va perdre una bona part dels trets defensius medievals en ser adaptat parcialment a usos agrícoles al segle XVIII. Resten vestigis de merlets a les façanes de llevant i de ponent, i hi ha restes de sageteres. L’ala del costat meridional és molt reformada, i al pati central hi ha finestres gòtiques.

Els masos

De les nombroses masies disperses pel terme, en una bona part deshabitades, es destaquen el mas Rieradevall, 1 km al SE del poble, vora el Rissec, gran casa pairal fortificada amb garites angulars, obra del segle XVIII amb reformes del XIX, amb una capella, avui sense culte, del 1782, dedicada a la Puríssima. A l’E de Terrades, prop del límit amb Boadella i Llers hi ha el veïnat de la Guàrdia, amb 7 h el 2005, que comprèn un grup de masos més o menys disseminats. Al NE del cap municipal hi havia també l’antic veïnat de Subirats, actualment despoblat.

Entre les coves i balmes naturals del sector muntanyós sobresurten la cova de Santa Magdalena i la cova dels Encantats, on es feren troballes arqueològiques al principi del segle XX.

La història

Els primers llocs del municipi que són esmentats són el veïnat de Subirats i el Mas del Forn (poc més de 2 km al SE, al límit amb Cistella), que en un diploma atorgat per Carles el Calb, el 844, al monestir de Sant Martí de les Escaules (de Boadella) figuren entre les propietats del cenobi (Villa Furnos i Subiranos). Terrades no surt esmentat fins el 1027, en una donació dels comtes de Besalú a l’església de Sant Genís i Sant Miquel de Besalú (“ipsa Gardia et in ipsas Terrades”); el primer d’aquests llocs deu correspondre al veïnat de la Guàrdia (o la Guàrdia de la Muga), que és situat 2 km a llevant de Terrades.

El 1115 Ricard de Terrades empenyorà a Dalmau de Montmarí les propietats que tenia a la parròquia de Santa Cecília de Terrades (primera notícia sobre l’església), i el 1154 es parla de Dalmau de Terrades, personatge vinculat al comtat d’Empúries. Al segle XII els comtes de Barcelona tenien drets sobre el lloc, i el 1272 és esmentat el castell de Terrades, un dels que adquirí el vescomte de Rocabertí en una permuta feta amb l’infant Pere. Des d’aquest moment Terrades continuà sota el domini dels Rocabertí i seguí les vicissituds de la veïna baronia de Sant Llorenç de la Muga, dins la qual restà integrat.

Ja a la fi del segle XVIII, durant la Guerra Gran, Terrades patí les conseqüències de les batalles lliurades entre francesos i espanyols, que es disputaven Sant Llorenç de la Muga i la Farga Reial de Sant Sebastià (del veí terme de Sant Llorenç), a l’altre costat de la muntanya de Santa Magdalena. Aquesta muntanya fou escenari del fracàs del comte de La Unión el 1794, i els seus vessants restaren coberts de cadàvers. El 1811, ja en la guerra contra Napoleó, Terrades fou escenari de les topades entre les tropes franceses i els guerrillers comandats per mossèn Rovira. En la Guerra Civil de 1936-39 una part del poble restà destruïda en fer explosió el polvorí instal·lat a l’església.