Graduat en anglès per la Universitat de Columbia (1960), treballà a l’Actor’s Studio com a tècnic de producció, on estrenà la seva primera obra, This Side of the Door. Posteriorment, amb una producció centrada a Broadway, satiritzà la rigidesa de costums i la intolerància, i es posicionà en contra de la guerra del Vietnam i a favor de la lluita pels drets civils. El 1964, And Things That Go Bump in the Night desencadenà una onada d’indignació per la visió sense eufemismes i l’acceptació de l’homosexualitat. Les seves obres següents (Next, 1967; Sweet Eros, 1968; Where Has Tommy Flowers Gone?, 1970, etc.) fins a The Ritz (1976, versió cinematogràfica de Richard Lester) eludiren les referències directes al tema homosexual, bé que incidiren sovint en la repressió sexual.
Després del primer musical, The Rink (1984), el 1987 aconseguí el primer gran èxit amb Frankie and Johnny in the Clair de Lune, del qual el 1991 dirigí una versió cinematogràfica. Durant aquests anys, la sida tingué una forta influència en la seva obra, que, tanmateix, continuà reivindicant la comunicació i l’empatia per sobre de les convencions socials o les condicions personals. Diverses de les seves obres són de les més representades del teatre contemporani en llengua anglesa.
Dels prop de cinquanta títols de la seva producció, cal esmentar-ne els musicals Kiss of the Spider Woman (1990, basat en la novel·la de Manuel Puig El beso de la mujer araña), Ragtime (1996, basat en la novel·la homònima d’E. L. Doctorow), Love! Valour! Compassion! (1994) i Master Class (1995), guardonats tots ells amb el premi Tony (1993, 1998, 1995 i 1996, respectivament). Escriví també alguns llibrets d’òpera (Dead Man Walking, de Jack Heggie, 2000) i guions de televisió.