Comprèn el territori urbà, situat dins la zona edificada o edificable d’una població, destinat a edificis privats o públics (solar), així com a carrers, places, parcs, jardins, etc, i el territori de reserva urbana, destinat a ésser urbanitzat, però que legalment encara no té aquesta qualificació. Tots els altres terrenys són considerats territori rústic. El procés de planificació implica, entre altres coses, convertir el terreny en sòl d’assentament pla i sòlid i dotar-lo d’una infraestructura de serveis imprescindibles (aigua, llum, gas, clavegueres, etc). Amb la qualificació, el territori adquireix un valor de canvi i esdevé, per al seu propietari, un bé d’inversió que li proporciona unes rendes. La concentració d’activitats i de població a les ciutats, així com l’augment de segona residència, han dut a l’escassetat de territori en les zones urbanes i turístiques, la qual cosa s’ha traduït en un augment considerable del seu preu i ha generat el fenomen de l’especulació del territori, amb una manca absoluta de transparència en el seu mercat.
m
Economia
Dret administratiu