Entès així, tots els grups taxonòmics tenen formes de lluita de defensa del territori, des dels organismes inferiors, en els quals es desenvolupen sistemes passius que tendeixen a fer incompatible la vida d’altres organismes, mitjançant la secreció de composts químics, com ara antibiòtics i substàncies al·lelopàtiques en general, fins als organismes superiors, que se serveixen de comportaments complexos, controlats per un sistema nerviós prou desenvolupat. Tot i això, sovint hom parla de territorialisme limitant-ne l’abast al que presenten els vertebrats superiors i alguns artròpodes, basats en conductes molt específiques pel que fa a la reproducció, nidificació, posta, cura dels ous i de les cries, etc., i el capteniment social que acompanya aquestes funcions. L’efecte que produeix el territorialisme en l’organització i la regulació de les poblacions tendeix a distribuir els individus o els grups uniformement per l’expulsió o l’eliminació dels veïns més immediats de la mateixa espècie. Limita, per tant, la competència intraspecífica, amb el consegüent estalvi d’energia en períodes crítics, i preserva les poblacions de l’amuntegament i de l’exhauriment de reserves d’aliments, elements nutritius, aigua o llum.
m
Etologia