En realitat, però, es tracta d’un Hefestèon, o temple dedicat a Hefest. Bastit cap a l’any 444 aC (és anterior al Partenó), és un edifici perípter, de forma rectangular, i fa 31,77 m de llargada, 13,72 m d’amplada i 10,38 m d’alçada al cim del frontó. Les façanes tenen 6 columnes, i els costats, 13. Convertit en església al s IV dC, consagrada a sant Jordi, hi foren fets alguns retocs i, prop d’allí, hi hagué posteriorment (fins al s XII) un monestir. Conservat intacte durant la dominació turca i declarat monument nacional el 1834, és el més ben conservat de tots els temples grecs.