Títol aplicat a sis dels nou arconts atenesos (els altres eren l’arcont epònim, l’arcont polemarc i el rei, amb els quals no tenien vincle de col·legialitat).
Durant els s. V i IV aC els tesmòtetes eren anuals i elegits a sort, instruïen causes públiques (com ara delictes contra l’estat) i algunes de privades (com ara adulteri, furt, etc).