La finalitat del testament és mantenir l’autonomia del pacient quan, per la seva situació clínica, no pot decidir per ell mateix. El contingut del document està regulat per la llei que tracta els drets d’informació relativa a la salut i l’autonomia del pacient, i a la documentació clínica. La persona signatària ha d’ésser major d’edat i tenir capacitat suficient per a entendre i signar el document lliurement. La signatura s’ha de realitzar davant de notari o de tres testimonis, dos dels quals, com a mínim, no han de tenir cap relació de parentiu fins al segon grau ni estar vinculats per relació patrimonial amb el signatari; a més, no tindran valor les voluntats que no s’adiguin a l’ordenament jurídic o a la bona pràctica clínica. Aquesta llei emana del Conveni d’Europa relatiu als Drets Humans i la Biomedicina del Consell d’Europa, signat a Oviedo el 1997. En el contingut del document es pot designar un representant que serà l’interlocutor vàlid i necessari amb els metges responsables quan el signatari no estigui en condicions de valdre's per si sol. Habitualment la motivació del document és regular el maneig de situacions clíniques greus i objectivament irreversibles que plantegen una disjuntiva ètica amb relació a la utilitat de tractaments que sovint només augmenten el patiment del pacient, i de com s’han de tractar els símptomes, sobretot el dolor. Altres consideracions poden ésser la posició del signatari respecte a la donació d’òrgans i al destí del seu cos.
m
Medicina