Hi ha dues accepcions del terme: la persona que intervé en un acte jurídic solemne, com a major garantia de la celebració i el contingut exactes d’aquell acte, i la persona que declara en un judici o procediment perquè coneix fets i circumstàncies referents a la matèria del judici. En el primer cas, la intervenció de testimonis pot ésser voluntària (per exemple, en la signatura d’un document privat de lloguer o compravenda) o necessària (per exemple, en la signatura d’un testament, en què la llei, per a la seva validesa, exigeix la presència de dos testimonis). La capacitat i altres condicions d’aquests testimonis solen ésser regulats en els codis civils, les lleis notarials, etc. En el segon cas, o sia la compareixença davant els jutges per tal de declarar sobre els fets que afecten un litigi o procés, cal distingir entre judicis civils, on els testimonis acudeixen voluntàriament, però a petició de les parts interessades, i només contesten les preguntes prèviament preparades, i criminals, on són citades directament pel jutge o tribunal totes aquelles persones que puguin tenir coneixement dels fets incriminats, les quals han de contestar totes les preguntes que hom els faci durant el judici. Les seves condicions són regulades per les lleis de procediment civil o criminal. En general, els testimonis han d’ésser majors de 14 anys i no han de tenir interès a favor o en contra de les parts litigants o dels acusats. Cometen delicte de fals testimoniatge els qui declaren falsament en un judici, i en els plets civils les parts poden posar en relleu aquelles circumstàncies dels testimonis (amistat, parentiu, relació laboral, etc) que en facin dubtosa la credibilitat. Segons l’actual dret civil català no poden ésser testimonis en els testaments i codicils els menors d’edat o incapaços per a testar, els muts i els totalment sords o cecs, els condemnats per delictes de falsificació de documents o fals testimoniatge, els afavorits pel testament o el codicil, i els parents dins el quart grau de consanguinitat o segon d’afinitat de l’hereu instituït o legatari designat o del notari o rector autoritzant. En els testaments comuns del dret català el nombre de testimonis que exigeix la llei és de dos, els quals no han d’apreciar la capacitat del testador ni l’han de conèixer, però han de firmar el testament.
f
m
Dret català
Dret civil