Quan la transcripció es fa d’un document contingut en el protocol del notari rep el nom de còpia. Dels s. XIII al XVII s’observava la formalitat de fer constar a la capçalera del nou document que el text transcrit ho era en forma literal i que no era cancel·lat o esmenat ni hi havia sospita de vicis extrínsecs; ensems, amb el notari que autoritzava la transcripció, cloïen el testimoni uns altres dos notaris o bé el jutge ordinari del lloc. A partir del s. XVIII els testimoniatges foren autoritzats amb un sol notari.
m
Dret català