El bacil en forma esporulada es troba a l’intestí de l’home i dels animals i a la terra. La porta d’entrada de la malaltia acostuma a ésser una ferida bruta i anfractuosa; unes altres vegades ocorre després del naixement ( tètan neonatal
) o d’intervencions quirúrgiques ( tètan postoperatori
), i a vegades no té porta d’entrada coneguda ( tètan criptogenètic
). En la ferida el bacil passa de la forma esporulada a la vegetativa i inicia la producció de l’exotoxina: una tetanolisina, d’acció antifagocitària, i la tetanospasmina, proteïna de propietats neurotòxiques. Per via nerviosa a través de l’axó de la neurona o per via hemàtica, la tetanospasmina arriba a les cèl·lules nervioses de l’asta anterior de la medul·la espinal i ocasiona una reducció de les influències inhibidores equilibrants centrals sobre l’activitat de la neurona motora, la qual cosa es tradueix en una exagerada resposta reflexa als estímuls aferents, que es manifesta per espasticitat dels músculs esquelètics i contraccions paroxismals. La incubació de la malaltia és de 4 a 15 dies, i després dels símptomes prodròmics (tensió a la ferida, cefalàlgies, inquietud, etc) apareixen el trisme (impossibilitat d’obrir la boca) i la rialla sardònica (expressió somrient del rostre), deguts a la contracció i rigidesa dels músculs facials. L’afectació progressiva va acompanyada d’opistòtons i de dolorosos paroxismes convulsius. En els casos no tractats es produeix la mort per asfíxia i a vegades per paràlisi cardíaca. El tractament consisteix a aïllar el malalt dels sorolls i d’altres estímuls externs, a administrar sedants i relaxants musculars, a administrar sèrum antitetànic específic i iniciar la vacunació antitetànica i a tractar quirúrgicament la lesió local. El tètan és una malaltia molt greu i dolenta de patir; té una mortalitat entre el 30 i el 50%. La profilaxi activa per vacunació antitetànica en la infantesa o en l’adult seguida de les revacunacions temporals confereix immunitat contra la malaltia.
m
Patologia humana