Les teules són fabricades amb les mateixes argiles i pels mateixos procediments que els maons. Hom anomena teula romana, teula àrab o teula rodona la teula corbada en forma de canal més ampla d’un extrem que de l’altre, teula plana la que és plana i va unida generalment a les llates amb filferros, teula catalana la teula plana feta de fang i teula plana d’encaix o teula alacantina la teula plana amb els caires adequadament emmotllats i tallats, per tal que encaixin les unes amb les altres.
Teula plana d’encaix
© Fototeca.cat - M. Manent
Quan una teula romana és disposada amb la cara còncava mirant amunt, hom en diu teula canalera, i si, contràriament, és disposada amb la part còncava mirant avall, hom en diu teula cobertora. Les teules, més grosses que les ordinàries, que són disposades en el carener de la teulada són anomenades teules careneres. Hom anomena teula seca o teula solta la teula que no és subjectada amb material, sinó que s’aguanta només pel seu pes i per la pressió del conjunt.