És accidentat per alguns tossals (serra de Soldetes, 402 m, i tossal Gros, al N; Peratella, a l’W). Als terrenys baixos, predominantment margosos, s’encaixen els barrancs dels Passos i Roig, que desemboquen a la mar a la rada de Moraira. Entre Soldetes i el tossal Gros el barranc de Teulada, afluent del riu de Gorgos, ha obert un congost (la Garganta), aprofitat pel ferrocarril d’Alacant a Dénia i per la carretera. De les 1.745 ha de secà, 1.500 són dedicades al conreu de vinyes, 500 de les quals són per a panses. A més, cal afegir 61 ha d’ametller. El procés demogràfic, que culminà el 1900 amb 3.347 h, declinà després, fins que la revifalla turisticoresidencial i els immigrants han contrarestat el declivi (5.230 h el 1991). Hi ha 249 places hoteleres repartides en 5 establiments i 3 càmpings amb capacitat per a 865 persones (1991).
Es destaquen els nuclis de la rada Moraira i el Portet de Moraira, abans de pescadors, la caseria de Benimarcó i les urbanitzacions de Cala Baladrar, la Cometa, el Pla de Mar, el Tros de la Retora, Cap Blanc, Fanadix, Moravit, la Sabatera i el Pinar de l’Advocat. Atesa la incidència del turisme, el 63% de la població activa es dedica als serveis i el 22% a la construcció, mentre que només el 9% treballa en el sector primari.
La vila (5.222 h agl [2025], teuladins; 185 m alt.) s’allarga en una esquena d’ase amb dos carrers axials. L’església parroquial és dedicada a santa Caterina. Antiga alqueria islàmica, fou donada el 1297 a Roger de Lloria; tornà a la corona, que cedí el lloc a Alfons de Gandia, primer comte de Dénia, el 1356. Posteriorment passà als marquesos d’Ariza.