teutó
| teutona

f
m
Història

Individu d’un poble germànic, un dels primers que es traslladaren a Occident.

Habitaven a la costa occidental de Slesvig (s IV aC). A causa d’unes inundacions, juntament amb els cimbris de Jutlàndia, pujaren per l’Elba i arribaren a Bohèmia, on no foren admesos (120 aC). Derrotats també per altres pobles del Danubi (114), s’enfrontaren als Alps amb els romans de Papiri Carbó i els venceren (113). Sempre demanant terres als romans, passaren al S de la Gàl·lia, on triomfaren successivament (109-107). Tres exèrcits romans foren estrepitosament derrotats a Aurenja (105). El més prestigiós dels generals romans, Mari, al capdavant d’un fort exèrcit, anihilà els teutons a Aquae Sextiae (Ais de Provença, 102); els cimbris, ja foragitats de la Hispània Citerior pels celtibers, foren desfets al N d’Itàlia.