Texas

Estat del S dels EUA, limitat al N per l’estat d’Oklahoma, a l’E pels de Louisiana i Arkansas i pel golf de Mèxic, al S per la República de Mèxic i a l’W per l’estat de Nou Mèxic.

La capital és Austin. Després d’Alaska, és l’estat nord-americà més extens. La plana costanera és formada per terrenys secundaris i terciaris. Cap a l’interior s’estén una plana constituïda per terrenys més antics, que es va aixecant cap al NW, fins a convertir-se en un gran i desèrtic altiplà de 1 000 m d’altitud, que va fins al límit amb l’estat d’Oklahoma. Cap a l’extrem oest comprèn una part de les muntanyes meridionals de les Rocalloses. Hidrogràficament, els rius Río Bravo, San Antonio-Guadalupe, Colorado, Brazos i Salve són tributaris directes del golf de Mèxic; el Red i l’Arkansas ho són a través del Mississipí. El clima és de tipus subtropical a l’E, continental a l’interior i desèrtic al N i a l’W. Una gran part dels terrenys són dedicats a la ramaderia. És el primer estat productor de cotó; també conrea cereals, arròs, llegums i taronges. Té molta riquesa minera: petroli, gas natural, carbó, potassa, brom, magnesi i sofre. Actualment és un dels estats més industrialitzats i el primer productor i consumidor d’energia. Hi ha indústries derivades del petroli, metal·lúrgiques, químiques i alimentàries. La densitat de població és de 26 h/km2 (est 1994), però és molt desigualment repartida, per tal com la major part es concentra a la zona oriental de l’estat, on hi ha la capital. Aquesta, juntament amb Dallas, Fort Worth, Houston, San Antonio i el Paso i les respectives àrees metropolitanes, concentren més del 60% de la població. És un dels estats amb un percentatge més alt de població hispana (23%). Els negres constitueixen el 12% de la població total. Ocupada pels castellans al s. XVIII, passà a formar part del nou estat independent de Mèxic l’any 1821. Abans, però, ja havia començat la colonització nord-americana, i ben aviat sorgiren dissensions entre els mexicans i els colons nord-americans, que es declararen independents i demanaren, debades, la incorporació a la Unió. Dirigits per Sam Houston, primer president del nou estat texà, lluitaren contra Mèxic, i derrotaren i feren presoner el president mexicà, el general Santa Anna. L’any 1845 fou acceptat per la Unió. Durant la guerra de Secessió, Texas formà part de la Confederació Sudista. El descobriment de petroli al començament del s. XX canvià la seva estructura econòmica i el convertí en el gran productor de petroli del país i en un dels més importants del món. Els últims anys ha experimentat un gran desenvolupament industrial.