Disposa d’un alfabet propi, creat el 1233, derivat del devanagari indi. Hom hi pot distingir tres dialectes: l' ubon
del NE, el chiangmai
del N i el nakhornsrithamrat
del S. D’estructura essencialment monosil·làbica, té també molts mots polisil·làbics, manllevats a altres llengües, sobretot a l’antic xinès, al pali, al sànscrit i, més modernament, al portuguès i a les llengües malaiopolinèsies. Uns altres trets importants són la col·locació directa dels mots, el sistema numeral decimal, la manca de flexions verbals per a les persones i els nombres, la formació dels temps i dels modes per mitjà de verbs auxiliars i la presència de cinc tons, generalment en relació amb el fonema inicial del mot. La literatura manifesta una forta influència del món cultural indi, budista o hindú, o bé profà. La llengua literària adoptà el dialecte de Bangkok ja en els primers documents del s XIII, que constitueixen una clara aportació del budisme, introduït a Tailàndia vers el s VII.
m
Lingüística i sociolingüística
Literatura