The Beach Boys

Grup de rock nord-americà creat el 1961 al voltant del surf i el sol de Califòrnia.

Era integrat inicialment pels germans Brian Wilson (baix, teclats i veu), Carl Wilson (veu i guitarra), Dennis Wilson (bateria, veu i teclats), el seu cosí Mike Love (veu) i Al Jardine (guitarra i veu). Fills del boom californià dels anys seixanta, són considerats creadors d’un so nou per a la seva època, que contacta amb els punts recurrents del públic adolescent: surf, cotxes, noies i motos, en contraposició al rock transcendent, que predominava en aquell moment. Brian, l’ànima del grup, potencià les harmonies vocals, els ritmes influïts per Chuck Berry i les lletres de les cançons, i aconseguí èxits com Good Vibrations, Surfin’ i l’adaptació de la cançó Barbara Ann.

La seva discografia (oficial i pirata) consta de trenta títols, dels quals destaquen: Surfin’ USA (1963), Pet Sounds (1966), Wild Honey (1967), Spirits of America (1975) i Beach Boys Rarities (1985). Amb Pet Sounds, un dels millors discos de la història del rock, donaren la seva resposta particular a l’inici de l’èxit dels Beatles.

Els problemes personals de Brian Wilson a partir de la segona meitat dels anys seixanta afectaren la marxa del grup, que acabà vivint dels seus èxits inicials. La mort de Dennis Wilson, el 1983, marcà la decadència del conjunt.

El 1988 B. Wilson tornà a l’actualitat amb un treball en solitari homònim, que tingué continuïtat deu anys després amb Imagination. El 1999 es reedità The Pet Sounds Sessions, àlbum que inclou a l’enregistrament original les gravacions descartades de les sessions originals, i el 2004 sortí al mercat Smile, treball que s’havia de publicar el 1967 però que havia quedat inèdit.

El 2004, en plena rehabilitació artística i convertit en un referent respectat del pop, Brian Wilson edità Gettin’ In Over My Head, en què col·laboren Eric Clapton, Elton John i Paul McCartney.

El 2012, Brian Wilson es reuní amb la resta de membres històrics supervivents per commemorar el cinquantè aniversari del grup amb una nova gira i l’edició de l’àlbum That’s Why God Made the Radio, i segueix en actiu.

El 1988 ingressaren al Rock & Roll Hall of Fame, en reconeixement a la seva contribució a la història del rock.