Nascut en plena era de la psicodèlia, el grup prengué el nom del llibre d’Aldous Huxley The Doors of Perception i l’integraven Jim Morrison (Melbourne, Florida, 8 de desembre de 1943 - París, França, 3 de juliol del 1971), veu, Ray Manzarek (Chicago, 12 de febrer de 1939 - Rosenheim, Alemanya, 20 de maig de 2013), teclats, Robby Krieger (Los Ángeles, 8 de gener de 1946), guitarra, i John Densmore (Santa Mónica, Califòrnia, 1 de desembre de 1944), bateria.
El grup abanderava la contracultura dels anys seixanta, la psicodèlia, la llibertat individual, la cultura de l’autodestrucció a través de les drogues i proclamava la resistència violenta contra la repressió social. Es caracteritzà per combinar el blues enèrgic i el rock en unes melodies sinistres, cantades per la veu profunda del líder del grup, el poeta i filòsof Jim Morrison.
El 1967 publicaren el primer disc, The Doors, ple del lirisme autodestructiu i tortuós de Morrison. Aquest àlbum contenia cançons com Light My Fire, Break On Through (To the Other Side) i The End, que contribuïren decisivament a la seva projecció internacional. Les seves actuacions es consideraven escandaloses.
Després de set discos, on destaquen Strange Days (1967), considerat un dels seus discos fonamentals, Morrison Hotel (1970) i L.A. Woman (1971), Morrison es traslladà a París, on morí d’una aturada cardíaca i esdevingué un mite del rock. El grup es mantingué fins al 1973, any en què cada component emprengué la seva carrera en solitari.
El 1978 sortí publicat An American Prayer (1978), basat en els enregistraments existents de poemes recitats pel mateix Morrison durant els anys 1969 i 1970, als quals la resta de membres del grup afegiren acompanyament musical.
Bibliografia
- Bonet, Magda: Jim Morrison, La Magrana, Barcelona 1992