Estudià a la Universitat d’Edimburg i al Conservatori de París, on fou deixebla de N. Boulanger. El 1970 esdevingué professora a la Universitat de Califòrnia de Santa Barbara i del 1987 al 2002 al Queens College de Nova York.
La seva producció ha evolucionat des d’un llenguatge diatònic fins al serialisme, amb una gran varietat de gèneres, encara que des del 1966 hi predominen les obres instrumentals.
Els seus concerts per a clarinet (1968), trompa, banda i orquestra (1971) i viola (1973) destacaren en el panorama musical d’aquell moment.
Ha demostrat un interès creixent per les obres dramàtiques amb la composició d’una dotzena d’òperes com The Decision (1967), The Voice of Ariadne (1974), Mary, Queen of Scots (1976), A Christmas Carol (1979), a la qual incorporà nadales populars; Harriet, the Woman Called Moses (1984) i Simon Bolívar (1992). Ha escrit també música de cambra i nombroses obres per a cor i orquestra.
Thea Musgrave ha aconseguit incorporar amb èxit tècniques contemporànies a les seves obres i, alhora, crear un estil personal i íntegre.
El 2002 va ser ordenada Comandant de l’Orde de l'Imperi Britànic i el 2017 guanyà la Queen's Medal for Music.